5 llibres de fotografia d’arquitectura per entendre l’ofici

 

La fotografia d’arquitectura és apassionant.

 

Per dedicar-s’hi, cal la tècnica, que madura amb el fotògraf, però també la intuïció, una intel·ligència creativa capaç d’explicar la història d’un lloc, aparentment, mancat d’expressió. El sedós ball entre colors, formes i textures, i la meticulosa llum que ordena l’atmosfera parlen, al servei del qui observa, per donar-li una identitat a l’obra. Els elements hi són, i capturar-los en dansa requereix un gest d’amor pel que es fa: buscar les condicions idònies, trobar la unitat i esperar que tot aflori, especialment, allò que no es revela a primera vista. I no acaba aquí, el procés. S’ha de tractar el material. La fotografia d’arquitectura admet un retoc moderat. La imatge pot ser plana, però fèrtil, de manera que el fotògraf ha de ser prou hàbil per ajustar-ne els paràmetres imprescindibles, sense caure en la desmesura, amb el propòsit d’oferir un resultat coherent amb la naturalesa de l’encàrrec.

 

Quan en Marc Torra va deixar la professió d’arquitecte per fer el salt a la fotografia d’arquitectura, sabia que necessitaria apropar-se a certs referents literaris per educar la seva mirada.

 

 

Avui, aquestes obres encara són fonts d’inspiració, i no és estrany que tinguin un lloc privilegiat a l’estanteria de Fragments:

 

1. Història de la fotografia, de Beaumont Newhall (Ed. Gustavo Gili)

Des de tècniques rudimentàries en la presa d’imatges, fins al naixement de la premsa il·lustrada o l’arribada del color, aquesta crònica definitiva i imprescindible sobre l’evolució de l’art fotogràfic posa de manifest com, lluny d’imposar fórmules absolutes, la fotografia abraça la lliure interpretació del món a través d’un objectiu.

 

2. Architecture Transformed: A History of the Photography of Building from 1839 to the Present, de Cervin Robinson i Joel Herschman (Ed. The Massachusetts Institute of Technology & The Architectural League of New York)

Des de l’era del daguerreotip, l’art fotogràfic, cosí-germà de la pintura i el dibuix, ha permès elaborar llenguatges captivadors per compartir relats molt diversos. L’obra convida a viatjar fins a la primera presa de contacte entre l’arquitectura i la fotografia, i explica com aquest vincle ha evolucionat fins avui.

 

3. A Constructed View. The Architectural Photography of Julius Shulman, de Joseph Rosa (Ed. Rizzoli).

Ofereix una visió completa de l’entorn foto-arquitectònic en què ens movem. L’obra mostra l’historial fotogràfic de Shulman, considerat el pare del gènere, i destapa els girs vitals de l’autor, com la mudança al camp des de ben petit o el descobriment dels gratacels. El pas a pas d’un pioner amb una obra salpebrada per la crítica, després que l’acusessin de rebaixar la qualitat dels seus treballs per fer ús de certa artificialitat lumínica. També podeu consultar la seva obra a Julius Shulman: The Last Decade, de Thomas Schirmbock (Ed . Kehrer Verlag).

 

4. Architectural Photography: Composition, Capture and Digital Image Processing, d’Adrian Schulz (Ed. Rocky Nook)

Obra pràctica de la fotografia d’arquitectura que inclou la guia elemental per a qualsevol fotògraf: material, tècnica, formats, posició i perspectiva. Tan important és dominar-los com saber improvisar recursos que dignifiquin el nostre projecte.

 

5. The Digital Photography Workflow Handbook: From Import to Output, de Juergen Gulbins i Uwe Steinmueller (Ed. Rocky Nook)

Manual d’ús essencial per aprendre a harmonitzar totes les variables del procés de postproducció, a partir d’un arxiu digital en cru i fins a l’entrega del material final.

 

M. Teruel